Encara recordo el que sentia quan et veia... era una mescla de pessigolles a la panxa i nervis... nervis per poder xerrar amb tu tranquil.lament... Tenia tantes ganes de parlar amb tu. Sabia que entre tu i jo hi havia alguna cosa especial... sabia que si em donaves l´oportunitat de coneixer-te, no ens arrpentiriem mai... sabia que alguna cosa màgica (d´aquelles que no passen cada dia) hi havia entre nosaltres...
Estaria bé tornar enrere? jo crec que no... jo crec que ens hem fet madurs, hem crecut junts com a persones, com a parella, com a pares.
Aquest blog, aquest diari neix com a reflexió... refelexions de parella, de paternitat, de somnis que tenim junts... esper que t´agradi...
ens mereixem tornar a començar..., em deixes?
